Nascuda a Badalona ja fa gairabé 44 anys, sempre entre els barris d’Artigues i Llefià, aprenent dels grans, qui han estat hereus d’una guerra injusta i cruel en la que la dona sempre ha quedat en un segon pla, situada en un nivell inferior al de l’home de la casa” que normalment era qui portava “la setmanada”, “el sobre” al niu.
En canvi, la dona sense adonar-se va estudiar moltes carreres:Infermeria, costurera, així com també va apendre sobre habilitats de tipus econòmiques per portar a la familia endavant...tot de mèrits que no sempre han estat valorats i reconeguts.
Ja fa pocs anys que, per sort i amb l’ajuda de la nostra(encara) jove democràcia, la dona ha començat a pujar fins l’esgraó on està considerat avui l’home en la societat, a la mateixa alçada i fins i tot sovint per sobre d’aquesta.
Filles de la guerra, filles de les filles de la guerra, vídues, mares solteres, les noves catalanes, que vénen a viure i treballar al nostre país...Ni un pas enrrere!
Continuem lliutant per reafirmar el nostre paper de dona i mare, de tu a tu, de dona a home, tots plegats; però que no sigui a nivells diferents